La provincia de Tarragona ha perdido unos 150 puestos de trabajo directos en el sector químico desde octubre, lo que se tradujo en una destrucción de más de 1.000 puestos de trabajo indirectos entre bajas incentivadas y prejubilaciones, según informaron los sindicatos UGT y CCOO.
Los responsables del sector químico de ambos sindicatos, Ángel Clua (UGT) y Josep Maria Gasol (CCOO) expresaron su preocupación por los efectos del contexto económico sobre el sector químico en la provincia y anunciaron que pedirán una reunión con la patronal para pedirle un análisis de la situación que permita buscar soluciones.
Gasol reconoció que la crisis “es muy fuerte”, pero advirtió que los agentes sociales “no permitirán” que las multinacionales que han ganado mucho dinero con sus plantas en Tarragona estos últimos años ahora se planteen despidos o, incluso, el cierre de plantas.
De la competència a la cooperació
Fa uns cent anys l’economista Silvio Gesell va observar que el sistemes financers basats en interessos i deute fomentaven l’especulació, l’acumulació i la distribució desigual de la riquesa generada per totes les persones. Durant les recessions del segle XX van néixer centenars d’iniciatives locals que van assolir pal·liar les dificultats i generar riquesa en les comunitats on es van implementar.
La raó és que en lloc de basar-se en deute contret, els sistemes de crèdit mutu creen monedes que representen el valor del treball i l’aportació real de cada persona. Aquestes monedes no acumulen interessos sinó que els perden amb el temps. Així es fomenta que circuli la riquesa i es genera una abundància i disponibilitat de diners que es correspon millor amb la realitat de l’esforç de cadascun.
Altre factor positiu és que aquests sistemes permeten que la riquesa creada localment circuli més temps dintre de la pròpia comunitat que la genera, mentre que si només comprem en grans cadenes els beneficis es van a altra part ràpidament.
Avui dia, el principal promotor dels sistemes de crèdit mutu és Bernard Lietaer, important economista belga, un dels dissenyadors de l’Euro i autor del llibre “El futur dels diners”. Segòns ell, si volem una moneda que estimuli el consum responsable o reciclar materials, hem de crear-la. Actualment existeixen més de 2500 sistemes locals que complementen la moneda formal en països com Àustria, Alemanya, Regne Unit, Estats Units, Argentina i fins i tot alguns a Espanya.
A Tarragona estem formant la Xarxa ECO per promoure la creació d’una moneda social com eina per la integració social i la economia solidària, valoritzant capacitats no aprofitades.
Si algú está interessat pel projecte pot visitar http://sites.google.com/site/ecotgn